Conquesta fatimita d'Egipte

Plantilla:Infotaula esdevenimentConquesta fatimita d'Egipte
Map
 30° 00′ N, 31° 14′ E / 30°N,31.23°E / 30; 31.23
Tipusconquesta
guerra Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps6 febrer - 9 juliol 969 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióFustat (Egipte) Modifica el valor a Wikidata
Participant

La conquesta fatimita d'Egipte tingué lloc l'any 969, quan les tropes del Califat Fatimita a les ordres del general Jàwhar as-Siqil·lí s'apoderaren del territori, que fins llavors havia governat autònomament la dinastia ikhxídida en nom del califa abbàssida.

Els fatimites havien tractat repetidament de conquistar Egipte des que s'havien fet amb el poder a Ifríqiya al 909; el Califat Abbàssida, encara poderós, ho va impedir. En la dècada del 960, però, els fatimites havien consolidat i augmentat el seu poder, mentre que el seu rival oriental s'havia sumit en la decadència i els ikhxídides sofrien també una llarga crisi: les incursions estrangeres i una greu fam se sumaren a la mort al 968 del cabdill Abu-l-Misk Kàfur. La seua mort creà un buit de poder que va encetar les lluites entre les diferents faccions de Fustat, capital d'Egipte. La crisi s'aguditzà per les campanyes simultànies romanes d'Orient contra els estats musulmans de la Mediterrània oriental. Mentrestant, els agents fatimites operaven obertament a Egipte, i els notables començaren fins i tot a anhelar la presa del poder pel califat occidental amb l'esperança d'eliminar així la inestabilitat i la inseguretat.

La conjuntura feu que el califa fatimita al-Muïzz organitzàs una gran expedició per conquerir Egipte. La va dirigir Jàwhar; isqué de Raqqada el 6 de febrer del 969 i arribà al delta del Nil dos mesos després. Els grups ikhxídides van preferir negociar la capitulació que oposar-se a l'invasor; Jàwhar concedí un perdó (amān), i prometé respectar els drets dels notables i de la població i emprendre la gihad contra els romans d'Orient. L'exèrcit fatimita vencé els soldatsikhxídides que van tractar d'impedir que travessaren el Nil entre el 29 de juny i 3 de juliol, alhora que els agents fatimites aprofitaven la confusió per a apoderar-se de Fustat i declarar la seua submissió a al-Muïzz. Jàwhar va confirmar l'amān i va prendre possessió de la ciutat el 6 de juliol; l'oració de divendres es va llegir en nom d'al-Muïzz ja el 9 de juliol.

Jàwhar fou virrei de la zona durant els quatre anys següents, sufocà rebel·lions i començà la construcció d'una capital nova, el Caire. Els seus intents d'apoderar-se d'altres territoris antigament ikhxídides com el Llevant mediterrani i d'atacar els romans d'Orient fracassaren; va avançar veloçment al principi, però després els exèrcits fatimites foren anihilats i Egipte va sofrir la invasió càrmata, frenada just al nord del Caire. Al-Muïzz arriba a Egipte al 973, i s'instal·la al Caire, que de llavors ençà serà la capital del califat fins a la seua desaparició.


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy